És important pensar que l’ésser humà és un ser socials i per això, hem de tenir bona capacitat de interacció amb
els demes. No només verbalment sinó també amb gestos i actituds. Tant per tant i al llarg de la nostre vida,
anem desenvolupant diverses habilitats socials ja que no naixem amb aquestes
apreses.
La següent fotografia mostra algunes de les habilitats socials que avui en
dia la gent manca més i que jo considero més importants.
En un primer punt trobem la paraula escoltar.
Per a mi, representa l’espera i el
moment de pausa que és dona en una conversa i el moment en que l’altre persona s’està
expressant. Sovint quan parlem amb algú
el moment de escolta és el que dediquem a pensar el que nosaltres direm a
continuació però no som capaços de atendre un moment a escoltar les
manifestacions dels demés. Considero igual d’important escoltar que parla ja
que penso que en una conversa tots dos teniu quelcom aportar malgrat siguin dos
decisions totalment oposades.
Iniciar i mantenir una
conversa ara per el
moment és força complicat. Degut a l’aparició de tecnologies i aplicatius amb
els que els individus poden interactuar,
cada vegada menys, la gent manté converses momentànies amb desconeguts. Antigament
les persones iniciaven i mantenien converses amb molta facilitat però ara la
cosa a canviat cosa que no considero gaire bona perquè hem passat de relacions personals
a reaccions virtuals.
En quan a formular preguntes és
quelcom que els individuo tenim incorporat. Tots inconscientment fem preguntes
i doncs hem de saber formular-les correctament.
Donar les gracies és quelcom que la societat actual manca
molt. Fa relativament poc vaig tenir una
conversa amb un familiar meu i hem va
dir: “ No esperis que ningú et doni les
gracies. No ho faran. “ És cert, té tota la raó. La societat és tant
individualista que no està acostumada a donar les gracies. Per exemple, deixes
passar un vianant pel pas de zebra i tu vas amb cotxe i molts pocs vianants et
donen les gracies després d’haver creuat. L’individualisme cada vegada més
provoca que el simple fet de donar les gràcies sigui nul.
Altre punt és el fet de demanar
ajuda. Aquest el considero important perquè tots en algun moment donat
necessitem algú que ens ajudi. Per què no fer-ho lo abans possible?
Tots en algun moment donat hem hagut de
participar en activitats ja iniciades. La majoria se’n a sortit molt bé
perquè amb tots els nostres recursos personals ho hem aconseguit.
Demanar perdo és quelcom que depèn molt de la persona.
Jo, per exemple, sóc una noia que no li
costa gens demanar perdo, no paro de demanar perdo, encara que no sigui culpa
seva. Considero que si s’ha de demanar és fa i
no fa mal a ningú. Tots ens equivoquem i tenim dret a equivocar-nos. Per això,
acceptem entre tots que som éssers imperfectes i que de tant en tant haguem de
demanar perdo.
Finalment, veig complicat seguir instruccions malgrat vagin en contra
dels teus valors. Aquest tema és força delicat. Creus que tots som capaços de seguir unes instruccions
malgrat vagin encontre dels teus principis. Tu ho faries? Si el teu jefe,
després de realitzar una prova per l’elecció de personal a la teva empresa, et diu
que el que tu consideres menys apte pel càrrec és el que has d’escollir perquè
entri a treballar. Series capaç de seguir les seves instruccions?
Què opineu ?
