Triangle dramàtic de Karpman:

El triangle dramàtic de Karpman, o simplement triangle dramàtic, és un model de joc psicològic entre dues persones descrit en 1972 per Stephen Karpman.

El seu objectiu és mirar d’entendre amb més claredat els conflictes de relacions interpersonals.

Per això, en cada conflicte o diàleg s’estableixen diferents rols o estats del jo que defineixen perfectament el caràcter personal de l’individu. Segons com respongui la persona es defineix entre un estat del jo.

Estats del jo:

·         Nen: Revivint la infància. Principi del plaer. El nen interior juga, crea i fa el que li agrada. Inclou les emocions i la intuïció. L'estat "nen" es pot subdividir en nen lliure, adaptat submís, adaptat rebel o rebel.

·         Adult: Realitat aquí i ara. Com a adults ens comportem segons el principi de la realitat, buscant sempre el que millor convé. Se n'adona, pren consciència, raona, analitza, calcula, demana la informació que li cal, en dóna, etc. No té subdivisions.

·         Pare: Copiant els educadors. Principi del deure. La societat influeix fent-nos pensar o sentir que "hauríem de" seguir els models, ideals i patrons preestablerts, incloent moral, normes, costums i tradicions familiars i socials. El pare pot ser crític positiu (normatiu), crític negatiu (perseguidor), nutritiu positiu (nutritiu) o nutritiu negatiu (salvador).

Un professor amb bones Habilitats socials i comunicatives :

Les habilitats socials són una eina professional que ens capacita a treballar amb els nostres alumnes, amb les famílies i amb els nostres companys.

Un mestre hàbil a nivell social podrà resoldre eficientment un munt de situacions que envolten l’àmbit escolar. A més a més , si té aquesta capacitat podrà expressar la seva opinió i alhora respectar l’opinió dels altres.

Partint que hi ha tres grans tipus de mestre: agressiu, inhibit i assertiu. M’agradaria mostrar les diferencies d’aquest i proposar millores per aconseguir ser un bon mestre amb altes habilitats socials i comunicatives.

INHIBIT	ASSERTIU	AGRESSIU
Comportament verbal dubitatiu: potser.., suposo...	Comportament verbal ferm i directe: desitjo, m’agradaria, jo crec...	Comportament verbal: Impositiu , has de, no torelo que...
Comportament no verbal : postura tancada, moviments forçats, no contacte  visual, veu baixa...	Comportament no verbal: expressió franca i oberta, postura relaxada, moviments fàcils i pausats...	Comportament no verbal: Postura erecta i rígida, moviments amenaçant, mirada fixa...
Es deixa violar els seus drets.	Protegeix els seus drets i respecte el dels altres.	Viola i no respecte els drets dels altres.
Baixa autoestima	Aconsegueix els seus drets sense ofendre els dels altres	Aconsegueix els seus objectius perjudicant als altres.
Poc control	Alt grau de control.	Aparentment té el control però es sent sense control.

Com poder educar assertivament als nostres alumnes?

Considero que l’assertivitat no és quelcom que s’hereti sinó que es va forjant amb l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Els nens van aprenen a compartir, cedir, cooperar , negociar..

És important ensenyar als alumnes a ser assertius tant amb iguals com amb persones de diferents edats.

Referent  això he pensat algunes estratègies per aconseguir ser un bon docent assertiu:

a)      Reforç positiu: valoració d’aquella conducta observable que ha fet bé- Per tal de potenciar la seva repetició.

b)      Buscar referents o models a buscar i observar com actuen.

c)      Davant de conductes inadequades:

1.       Descriure la conducta.

2.       Explicar el motiu del canvi que s’espera.

3.       Reconèixer els sentiments del nen.

4.       Una formulació clara del que s’espera el nen.

Un petit mirall

Perquè ens coneguem millor estaria bé descriure’m una miqueta...

Partint que em considero una noia amb molt bona autopercepció i autoconeixement. Podríem dir que sóc conscient del que hem rodeja i de la meva vida.

Malgrat que no sigui fàcil, estic plenament satisfeta amb mi mateixa en quan a la manera de ser i amb el meu entorn. Si és cert que sempre hi ha algun moment en la vida que tot és més complicat però malgrat això, en general, tiro endavant. Gaudeixo al màxim.

Puc dir també que tinc la comoditat d’ estar segura amb mi mateixa i amb els demes. Considero que sóc bastant afortunada de tenir la vida que tinc. Estar rodejada de bona gent, tenir una bona família, gaudir amb el meu treball com a monitora de dansa...

A més a més, de mi puc dir que tinc una gran capacitat emocional i sentimental. Molt empàtica i d’observadora. A vegades, difícil de controlar.

Sóc capaç de percebre els meus propis sentiments i emocions malgrat que a vegades hem costa identificar-los. Hem conec molt bé i se quan hem passa quelcom o quan sento coses noves però a vegades no sóc capaç de posar-li nom.

Si en algun moment necessito ajuda, no dubto en demanar-la. Se que tinc bona gent al meu costat i si hem passa quelcom m’ajudaran. Per això, m’agrada saber les seves opinions  d’ells ja que són molt importants per mi i que si hem poden ajudar, ho faran.

També fora bo considerar que sóc bastant comunicativa. No només amb el llenguatge sinó també amb l’expressió i claredat del la meva cara, els meus gestos i els meus pensaments.

Un altre punt a considerar de mi és que sóc una persona que no pot parar de fer coses, que li agrada molt fer tasques i no parar en tot el dia.  Sempre estic traslladant-me tant per anar a la universitat, com per anar a treballar, com per anar a casa la meva parella, com per fer escapades de tant en tant... 

Em presento

Sóc la Sara Vázquez i aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes de les meves reflexions i que m’agradaria compartir amb vosaltres.
Sent futura pedagoga i, posteriorment psicopedagoga, considero interesant compartir els meus pensament sobre habilitats socials.
Cal dir que, en aquest bloc apareixeran diferents aspectes relacionats amb temes d’educació, infància, psicologia, socialització, ... per debatre.

Partint d’això...